Colomé i la unitat dels joves comunistes

La Vanguardia del 30 de maig del 1970 informava de la visita del Secretari d’estat nordamericà, William Rogers, al dictador Franco i al llavors anomenat Príncep d’Espanya, Juan Carlos. Era una mostra més del suport nordamericà a la dictadura franquista.

Aquest mateix dia una vintena de joves ens reuníem en una masia de Barberà del Vallès, constituíem el primer Comitè Nacional i el Comitè Executiu provisional de la Joventut Comunista de Catalunya. D’aquella reunió n’he retingut alguns detalls anecdòtics: havíem anat arribant passant per diferents cites de seguretat el dia 29 a la tarda, la sala estava presidida per un pòster de la Passionària, el sopar a base d’entrepans de formatge i truita, el bon humor i la camaraderia dels assistents. Vam comptar amb la presència d’una delegació de la direcció del PSUC integrada pels camarades Josep Serradell “Roman” i Josep Salas. El camarada Domènec Martínez, que seria el nostre primer Secretari general, va presentar l’informe polític –llavors l’informe polític i la seva discussió venia a ser quelcom així com la missa cantada i en llatí- vam discutir un projecte de Manifest programa, i ens vam constituir en direcció de la JCC. Vull esmentar alguns noms que jo recordi: a banda del ja citat Domènec Martínez, en Joan Baptista Güell “Elías”, en Pere Comas, en Zacarías Banqué, en Pau Verrié, en Jordi Castan, el camarada “Francisco” de Terrassa…

Allà érem una vintena, i en el conjunt de Catalunya uns 500. De fet, i partir dels primers anys 60, la direcció del Partit orientava a crear responsables de joventut en els diferents comitès de les organitzacions regulars del Partit (jo ho vaig ser a partir del 1966 del Comitè local de Reus del PSUC). Aquesta tasca va possibilitar, doncs, que el 1970 poguéssim comptar ja amb una base militant gens menyspreable, que s’havia format en les Comissions Obreres Juvenils, en els Instituts, i també entre els joves pagesos ( llavors encara n’hi havia), però també promovent i participant en entitats legals, clubs de joves, excursionistes, etc.

El nostre bagatge teòric era més aviat lleuger –en teníem prou amb tres frases fetes, com deia en Serrat- Cal tenir en compte que estàvem en plena dictadura i tot allò que objectivament podia contribuir al derrocament del franquisme era positiu, perquè aquest era el gran objectiu, acabar amb la dictadura, i això requeria més una gran dosi de “voluntarisme positiu” com ho definia el Gregori, més que no pas grans formulacions teòriques, que sovint equiparàvem a manifestacions d’onanisme mental.

La resta de la intervenció de l’amic, i tanmateix camarada, Josep, pot trobar-se aquí.

A la foto, Colomé, uns dies abans a la Plaça del Vi

IMG-20140619-WA0002

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s