Mig segle de lluita obrera

AL FRONT I AL CARRER

Mig segle de lluita obrera

Això és el que es commemora aquest any 2014. Fa mig segle que les treballadores i els  treballadors d’aquest país, la classe obrera, es dotà d’un instrument nou per fer front a les duríssimes condicions de treball i vida d’aleshores. Fou la classe obrera, insisteixo perquè em sembla important, la que davant les condicions en què havia de tirar endavant vagues i negociacions al llarg de la dècada de 1950, es dotà de noves modalitats organitzatives, la que creà unes primeres comissions de delegats –integrades per les dones i els homes més combatius- per mirar de negociar amb empresaris i autoritats governatives. Fou l’experiència –i el buit organitzatiu que tenia el seu origen en la derrota en la Guerra Civil- la que creà la consciencia de la necessitat d’una eina nova.

Els comunistes hi érem. No estàvem sols. El partit les impulsà. Allò que a finals dels anys cinquanta havia nascut com un moviment espontani es transformà, el 1964, en les Comissions Obreres que arriben fins avui i esdevingué escola de ciutadania i càtedra –no sempre idònia – de sindicalisme.

Una trajectòria de mig segle és una història plena de llums i d’ombres. Com qualsevol obra humana, col·lectiva, amb vocació emancipadora, ha tingut els seus alts i baixos, crisis i moments de protagonisme. No és aquest el lloc per fer-ne un balanç històric, però podem convenir que la democràcia no s’entén sense Comissions; ni la lluita pel socialisme, tampoc.

Sabem que a voltes moltes i molts de nosaltres ens hem sentit lluny de burocràcies sindicals i de direccions que semblaven entestades en convertir el sindicat en un instrument més del règim de coses existent. Però fins i tot en els moments de dubte i, de dissidència, CCOO ha estat allà i la majoria de nosaltres dins d’elles.

Avui, en uns moments en què la patronal i les autoritats, les de ’Estat i les més nostrades, erosionen les conquestes socials i ataquen frontalment l’exercici de la llibertat sindical i del dret de vaga; en uns temps en què es criminalitza la resposta social i laboral, ciutadana imobrera, a les agressions dels més poderosos; en un anys en què la desigualtat es dispara,… CCOO tenen tota una agenda de combat, un pla de treball i de mobilització per endavant. I les i els comunistes hi hem de ser-hi.

Cinquanta anys més i els que faci falta.

Àngel Duarte i Montserrat

Publicat a FRONT Portaveu del PSUC Viu a les comarques gironines

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s